No es pot viure!

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

A la Terra de l’Ebre, per dir Què bé vivim!, solem dir No es pot viure!. La dualitat d’esta frase ens ha inspirat en la creació d’este treball. Aprofundint en l’ús social de la música popular i en la nostra idea inicial a Es cantava i es canta: “lo folklore està viu perquè natros estem aquí i estem vius”.
No es pot viure! vol ser novament una crònica social, tractant amb ironía i humor temes seriosos com la defensa de la natura, la diversitat racial, la llengua o la necessitat d’una altra i millor manera de viure. Recuperar una vida senzilla, sense haver de renunciar a algunes de les aportacions positives de la modernitat.
Sempre hem entés la música popular com aquella que beu de les fonts de la tradició, reelaborant-la i enriquint-la amb un bagatge propi d’experiències, tendències i proximitats veïnals.
Artur Gaya, Quique Pedret, Jordi Fusté i Josep Lanau

Sabem que aixo no es això
i que tot podria ser pitjor
i que de veritat ben poca cosa cal per riure
Natros hem tingut la sort
d’haver conegut la part millor
I en los bons moments mos surt de dins que no es pot viure
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.