El darrer Llaüt del Delta

Quan el llaüt arribà a l'atracador del Sosar començava a despuntar el dia, i les ombres, que havien passat la nit jugant a ser fantasmes -canyars, vells castells desdentats; xops, esveltes torres d'homenatge-, recuperen la serietat verda. Tot i ser el primer viatge en llaüt, la matinada ha pogut més que ell i s'ha adormit dalt del camarot de popa. Una bufada de llevant plena de l'escuma blanca del trencar de les ones a la barra del galatxo, en sotregar el llaüt, el desperta amb sobresalt. Vora l'atracador ja hi ha un bon munt de sacs plens d'arròs. Un carro acaba de descarregar els darrers. Enric de Figueres els espera a la vora del riu per a recollir la corda que fixarà el llaüt a terra. Més enllà, quan el camí acaba la costeta que puja del riu, lligat a un xop desgarbat, se troba el matxo de la sirga, un animal gran i fort, tot i que de pota lleugera, que rosega l'herba amarada de frescor de nit.

Nº pàgines: 105
Llengua: Català
Enquadernació: Tapa blana
Nº Edició: 1ª